El Beat Pere Tarrés

 

Tot agrupament de Guies i Scouts d’Europa es situa sota la protecció d’un patró, escollit per les seves virtuts personals i la seva tasca destacada dins l’Església. El primer agrupament de Barcelona té com patró el beat Pere Tarrés, una cabdal figura de l’Església catalana del segle XX que, amb una ferma fe en l’amor de Déu i una abnegada dedicació als demés, és un exemple inspirador de l’ideal scout.

Beat Pere Tarrés

Breu biografia

Per mossèn Pere Montagut i Piquet, consiliari religiós de l’agrupament

Pere Tarrés i Claret va neix a Manresa el 1905, al si d’una família molt religiosa. Té dues germanes: Francisca i Maria. A causa de l’ofici del seu pare (mecànic) la família fa trasllats freqüents (Badalona, Mataró, Barcelona). Alumne als Escolapis i als Jesuïtes. Estudia la carrera de Medecina a la Universitat de Barcelona. Des de 1921 viu a Gràcia. Participa de l’Oratori de Sant Felip Neri i és membre de la Federació de Joves Cristians. L’any 1928, després d’haver acabat la carrera de Medecina (amb premi extraordinari) s’estableix definitivament a Barcelona. Amb el seu company el Dr. Gerard Manresa, funda el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.

El juliol del 36 l’esclat de la guerra el sorprèn a Montserrat fent exercicis espirituals. El juliol del 38 s’enrola a l’exèrcit republicà com a metge. Gràcies al seu coratge i dedicació, els mateixos soldats demanen que sigui promogut a capità. De tot aquest temps i vivències en deixa un testimoni escrit: Diari de guerra.

Acabada la guerra continua l’activitat de metge, i es prepara per ingressar al Seminari de Barcelona. Ho farà el setembre d’aquell mateix any. És ordenat sacerdot el 30 de maig de 1942. És designat vicari de la Parròquia de Sant Esteve de Sesrovires. El 1944 obté la Llicenciatura de Teologia a Salamanca.

De retorn a Barcelona emprèn una gran activitat pastoral (Acció Catòlica, capellà de les Germanes Franciscanes, director de l’Obra de la Visitació, confessor del Seminari, delegat diocesà de la Protecció de la Dona, director espiritual de l’Hospital de les Magdalenes).

El 17 de maig de 1950 ingressa greument malalt a la Clínica de la Mercè. El 31 d’agost de 1950, als 45 anys, mor a la Clínica que ell havia fundat. Va ser sepultat al cementiri de Montjuïc. El 6 de novembre de 1975 les seves despulles van ser traslladades a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, on encara reposen.