El llobatisme

El llobatisme és l’escoltisme adaptat als nens i nenes d’entre 8 i 12 anys (depenent de les necessitats de cada infant). Serveix de preparació pel temps d’intenses aventures que espera als llobatons un cop siguin suficientment grans per a ser scouts (dels 12 als 17 anys). Al mateix temps, però, funciona com un sistema pedagògic complert i perfectament adaptat a la infància.

La pedagogia del llobatisme gira entorn quelcom distintiu de qualsevol nen o nena: el gust pel joc. Per a Vera Barclay, fundadora del llobatisme i estreta col·laboradora de Baden-Powell, el joc és per a qualsevol nen “l’autèntica ocupació de la vida”. Conscient d’aquesta importància, el llobatisme transmet tota la seva pedagogia a través dels jocs.

D’entrada, ser llobató ja és un joc en sí mateix perquè qualsevol activitat gira entorn de El Llibre de la Selva, de Rudyard Kipling. Aquesta obra clàssica de la literatura anglesa es converteix en un element sempre present que els llobatons coneixen i relacionen amb totes les activitats que fan. Serveix als caps com a ambientació de moltes activitats i com a font d’ensenyances i “savieses de la jungla” que els llobatons comprenen fàcilment i s’hi identifiquen. En definitiva, El Llibre de la Selva és un potent instrument que serveix de marc per a la pedagogia.

Una llobatona en el moment de pronunciar la seva promesa, moment clau en la progressió dels llobatons. Imatge: Marta Collin.

Una llobatona en el moment de pronunciar la seva promesa, pas clau en la progressió dels llobatons. Imatge: Marta Collin.

El Llibre de la Selva explica com Mowgli, el “cadell humà”, aprèn de l’ós Baloo a ser un bon membre de l’estol de llops del Seonee sota l’atenta mirada del seu cap, el vell Akela. Akela és de fet el nom que pren el cap dels llobatons, i Baloo, Bagheera, Kaa.. els demés caps i assistents. Els llobatons es converteixen doncs en els seus aprenents (d’aquí el nom “llobató”), i tots plegats, caps i llobatons, conformen l’estol.

L’estol de llobatons

L’estol és la unitat bàsica del llobatisme: qualsevol activitat, ja sigui d’unes poques hores un dissabte a la tarda o un campament d’estiu de varis dies, es fa en estol. L’estol agrupa fins a 24 llobatons i els seus respectius caps, número que permet realitzar emocionants jocs i alhora que els llobatons es coneguin tots entre ells.

De fet, a l’estol el tracte amb els demés és fonamental. La base de la pedagogia és l’ambient de família feliç. Només sobre aquest el llobatisme pot realitzar la seva tasca educadora. Família Feliç implica dues coses: primerament, que els llobatons es tractin entre ells com a germans, i en segon lloc que les seves relacions amb els caps siguin les dels germans petits respecte els germans grans. Aquest tracte permet combinar la proximitat i confiança amb el respecte pels qui no deixen de ser els caps. El resultat és un fort vincle entre tots els membres de l’estol que permet desplegar de forma molt eficaç la pedagogia scout.

Per a més informació sobre la pedagogia del llobatisme, es pot consultar aquesta pàgina de la Associació Espanyola de Guies i Scouts d’Europa.